El tema
La Patum, durant molts anys ha estat lligada a la religió, i és cert i reconegut per tothom que la història de la Patum no es pot explicar sense explicar-ne el seu passat sacro-històrico popular. Tal i com explica Mossèn Armengou en el seu llibre La Patum de Berga; la Patum de Berga es tracte d'una celebració d'arrels medievals única, vivent que s'ha conservat intacta a través dels segles.
Així doncs Esteve Espelt ha intentat expressar aquest sentiment, que durant els segles s'ha anat mantenint i que totes aquelles persones que hi han assistit han pogut comprovar. Mitjançant una combinació d'escultures i pintures dóna una visió del què se sent, del que es viu a la plaça, de l'ambient i de l'energia de cada un dels salts; àngels i dimonis, turcs i cavallets, gegants, nans i àliga... En definitiva, aquesta obra monotemàtica intenta expressar el sentiment d'una de les festes més arrelades al Corpus Cristi sense deixar de banda una expressió estètica i moderna de l'obra.
La cultura i la Patum
La festivitat del corpus a Berga va associat a la Patum. Aquesta és una festa emblemàtica no solament per a la ciutat i la comarca, sinó també per a Catalunya. La Patum consisteix en una representació sacro-històrico-popular a través d'uns entremesos que salten i dansen al so d'un tabal , acompanyats d'una música enardidora, d'un gran esclat de petards, i d'una gran participació ciutadana.
Els inicis de la Patum de Berga, sempre han estat motiu de divisió intel·lectual però sembla que ha anat agafant força l'opció que la Patum data de mitjans del segle XIV. Antigament, la Patum de Berga s'havia realitzat sencera dins de l'església però es va passar a realitzar a fora. D'aleshores ençà va anar agafant la forma actual. Algunes de les comparses encara van acompanyar les processons de corpus fins que aquestes van deixar de realitzar-se i actualment la Patum no ha deixat d'estar lligada a l'església, tant és així que algunes de les comparses de la festa assisteixen a la missa major de dijous i diumenge de Corpus (àngels), mentre que la resta de comparses esperen pacientment i reben amb el so d'una música solemne la sortida de les autoritats i assistents a la missa.
El significat de la Patum és difícil de saber i com diu Mn Armengou: “ No és una representació sacra, ni una dansa popular, ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva. Però per altra banda, és tot això i encara més coses ”
Actualment la Patum de Berga ha estat declarada per la UNESCO, patrimoni mundial, en la categoria d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Concretament el 25/11/2005 la Patum de Berga va traspassar les fronteres catalanes i espanyoles per posicionar-se a nivell internacional.